Tècnica Mixta

Bruguera, Lluís

Palafrugell 1958.

Sóc llicenciat en Belles Arts i exerceixo com a dibuixant; il•lustrador; pintor; productor de ready-modes i poeta objectual; muralista; decorador de mobles; retaulista, aparadorista; dissenyador gràfic; professor; aquarel•lista al plain air; interiorista; assessor cromàtic… en definitiva, artista.

Porto més de 20 anys de dedicació professional i he exposat els meus treballs artístics a diferents espais de Catalunya i de fora del nostre país.

Si en voleu saber més cliqueu aquí   

Les exposicions:

Ex-libris és una locució llatina que significa, literalment, de entre els llibres, és a dir, llibre procedent de entre els llibres d´una biblioteca pública o privada. Un ex-libris és una marca de propietat que normalment consistia en una estampa, etiqueta o segell que sol col·locar-se al revers de la coberta o tapa d´un llibre i que conté el nom del propietari de l'exemplar. A més de la llegenda que acredita la pertinença del llibre a una biblioteca personal o institucional, en l´ex-libris, generalment, existeix també alguna imatge. I és, precisament, a partir d´aquí –fora del llibre- on comença l´arrel d´aquesta exposició, en la qual he volgut ajuntar una imatge elaborada –un poema objecte- amb un llibre escollit, bé sigui per l´empremta que ha deixat en mi la seva lectura, bé sigui per la seva forma, el seu títol, el seu pes, la seva olor…o qualsevol altre suggerència que convida a la metáfora. El llibre s'expandeix, doncs, al territori de la plàstica. Més concretament, en la ductilitat del poema objecte, on el llibre passa a ser un element, un significant més, que interactua dins el conjunt de la proposta artística. L´espai físic d´aquesta aventura plástico-literària té lloc dins les mateixes estanteries que acullen els llibres, en aquests calaixos oberts d´estructura modular, tot emigrant de l´espai  expositiu convencional.

De la taca a la forma

Un dels trets definitoris de l’sketch a l’aquarel•la resideix en la destresa necessària per mantenir l’equilibri -com si d’un funambulista es tractés- entre dos elements antitètics: el control; i el fet de deixar-se anar, de deixar-se portar. És evident que, amb l’aigua com a vehicle, el procediment a l’aquarel•la requereix d’un cert grau d’incertesa, però, alhora, també ens ensenya a veure. Com una imatge que es revela d’una manera progressiva, lentament. M’atreviria a dir que és més una actitud: oberta, d’espera, que no pas una tècnica. I, si en aquesta espera, ens adonem que som capaços de renunciar a una certadosis de control en el procés creatiu, estarem davant d’una descoberta: de sobte, les qualitats inherents al procediment comencen a jugar al nostre favor. En consonància, si a aquesta capacitat d’improvisació -semblant al free jazz- hi afegim les qualitats d’immediatesa i de síntesis que ens proporciona l’sketch -o dibuix ràpid-, gaudirem d’allò més d’aquest medi autònom, lliure i creatiu.
Tot a punt per copsar la màgia del funambulista que es passeja per un horitzó de concreció, essencialitat, claredat... I, també,d’una barreja d’idees ràpides, aparentment espontànies però que provenen d’un treball immens.

Lluís Bruguera, Setembre 2019

Esteba Suquet, Mariona

Barcelona, 1974

Llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona (1998) amb l'especialitat de Restauració-Conservació i estudis de postgrau en Gestió Cultural (2004), la seva trajectòria artística s’inicia l’any 2001 a les Illes Canàries, uns anys abans d’instal·lar-se al Baix Empordà, on la seva inquietud la va dur a experimentar amb diferents disciplines artístiques, com el gravat, la litografia, la ceràmica, la fotografia i la dansa contemporània. Des d’aleshores ha participat en diferents exposicions, alternant la creació amb la pedagogia de les arts visuals, la restauració de patrimoni i la gestió cultural.

Sensible amb la natura, Mariona Esteba crea composicions líriques amb pintura, collage i gravats. Sovint inventa objectes artístics amb volum a partir de materials recuperats en els quals la casualitat, el joc o la poesia són el reflex de la seva mirada envers la vida i la societat amb la que conviu. També se serveix de la càmera digital integrada dins el seu telèfon mòbil, per capturar imatges que documenten la seva col·lecció d'instantànies publicades a les xarxes socials (@marionavisual).

Si en voleu saber més cliqueu aquí

Mañá, Javier

En mi trabajo como restaurador de motocicletas antiguas desarrollo continuamente pequeñas esculturas de recambios ya inexistentes para dar vida de nuevo a estas máquinas ya obsoletas arrinconadas en el olvido. Durante estos procesos de creación me vienen a la cabeza otros proyectos de formas útiles en ocasiones, inútiles en otras o conceptuales como la caja de las obsesiones, en la que intento invitar a la reflexión sobre lo que realmente podemos encerrar: lo material, lo inmaterial, las verdades, las mentiras, nuestros deseos y nuestros miedos, enfín nuestra propia inseguridad. Toda mi obra es en realidad un pensamiento llevado al mundo de las 3D en el que siempre dejo abierta una puerta a la modificación natural por su propia naturaleza o artificial si lo considero una mejora, pues aún la considero viva.
Javier Mañá

Munn, Gilda

Gilda Munn (Barcelona, 1974) és un dels alter ego de Montserrat G. Martí. Va passar per les Arts Aplicades i Oficis Artístics i més tard per una especialitat d'il·lustració. Ha fet exposicions individuals i col·lectives a Girona, Barcelona i Palafrugell. A part de treballar en la seva obra pictòrica, ho fa  puntualment al món editorial com a il·lustradora.

Si en voleu saber més, cliqueu aquí.

Pérez, Carles

Palafrugell, 1961

Sóc fill de Palafrugell i tot i que sempre m’ha agradat l’art no és  fins l’any 2010 que m’hi començo a dedicar més seriosament. El fet de quedar-me sense feina va fer que em decidís a explorar i treballar les meves habilitats artístiques i exposés per primera vegada a Bar Alter Ego. La bona acollida que va tenir aquesta exposició em va motivar a continuar treballant i creant. 

 Em sento còmode i m’agrada el que faig. M’agrada pintar utilitzant diferents suports que m’ajuden a donar relleu a la meva obra, cartró, paper, pedres etc M’agrada jugar amb el color i les textures. El meu objectiu és que contemplant  la meva obra  gaudeixis tan com jo ho he fet creant-la. 

Phipps, Geoff "Gómez"

Ramallo Rodríguez, Ana

l'Ana ha sabut mantenir-se fidel a la tradició dels vells pescadors de Calella de Palafrugell, però al mateix temps ha aconseguit imprimir en les peces el seu coneixement del treball artesanal i la seva pròpia sensibilitat. Una sensibilitat que neix del seu esperit lliure, sincer, clar, alegre, treballador i conseqüent.

És precisament gràcies a aquesta seva forma de veure i viure la vida, prescindint d’allò accessori per concentrar-se en la substància de les coses que li ha permès desenvolupar la capacitat d’abstracció i simplicitat que reflecteixen les seves formes quelcom que els antics pescadors aconseguien a través de la distorsió pròpia dels records. Com ells l’Ana Ramallo treballa únicament amb materials, deixalles, restes de xarxes de pescadors, casquets de làmpades, trossos de suro, cordills, pals de bruc que troba pel bosc i que convertits en màstils mantenen les formes que la natura els hi ha donat...

Els seus vaixells són peces úniques, ja que treballa amb un ribot manual un a un els troncs de pi que li serveixen de base per anar buidant el seu interior i així donar forma de mica en mica al casc. Per aquest treball, com per als altres, no hi ha ni motllos, ni plantilles, ni mides establertes, només hores i hores de feina, paciència i moltíssima sensibilitat. 

Una vegada treballa l’estructura de la peça, ella mateixa prepara i cus el que seran les veles i crea amb cordill l’eixàrcia del vaixell, depenent del model d’embarcació en el que s’inspira cada vegada. La fusta acaba per cobrar vida quan també, a mà els pinta amb vius i alegres colors segons uns estil d’inspiració naïf, i per últim els signa i els bateja, cadascun amb un original i sonor nom que li dona personalitat pròpia. 

Text cedit per l'artista

Exposicions:

• Galeria la Barca (Begur)
• ART-CALELLA 8Palafrugell)
• Hotel Llevant (Llafranc)
• Garriga-Art (Palafrugell)
• Hotel Sant Roc (Calella)
• Galeria Beeletage (Dusseldorf) -Alemanya-
• Ajuntament de Banyuls sur Mer -França-
• Club Nautico de Aguadulce (Almeria)
• ell)
• Hotel Sant Roc (Calella)
• Art-Gells (Rosmalen) -Holanda-
• Arcos Garden Golf Club (Arcos de la Frantera)-Càdiz-
• Puerto Cherry (Puerto de Santa mARIA) -Cádiz-
• Biblioteca de Palafrugell (Girona)

Saña, Rosa Maria

COLLAGES DEDICATS
Els collages exposats estan tots fets amb la mateixa tècnica bàsica i senzilla  de collage de paper: retallar, composar i enganxar. Sempre els faig pensant d'entrada en alguna persona concreta  i sempre  partint d'una imatge, d' alguna revista o d'algun catàleg comercial, que serà el nucli del collage. A part de les peces escollides per enganxar  i del color del conjunt, en tots els collages és per mi molt important els petits missatges escrits en molts dels  retalls de paper. El resultat sempre és un collage de petit format i que segurament agrada a qui li dedico, precisament perquè està fet pensant en ell!.
Rosa Mª Saña

Serra, Joan

Joan Serra Coll va néixer a Palafrugell l’any 1933, va estudiar dibuix lineal i artístic a l’Escola d’Arts i Oficis, amb el mestre Lluís Medir. Durant cinquanta anys va treballar a la construcció i al jubilar-se va trobar en la terracota, una sortida a les seves inquietuds artístiques. Autodidacte, va perfeccionar la seva tècnica tot fent i desfent el fang. La seva obra es caracteritza per ser còpies d’obres d’art, de molts països i diferents èpoques, uns collages, que combinen la terracota pintada, amb la rajola industrial. L’any 2008 va fer la seva primera exposició a la sala del Teatre Municipal de Palafrugell.