Tormo, Eva
DEL RETRAT A L'ABSTRACCIÓ
- Divendres, 28 Octubre 2016
Palafrugell, 1968
No tinc estudis d'art, tret d' alguns cursos que he fet al poble amb artistes com en Pere Maldonado, en Llluis Bruguera i la Glòria Cruz a l`espai d art Alartis, lloc on vaig fer la meva primera exposició en solitari el 2005. Més tard i dins el mateix any vaig exposar al Sol de Nit. També, he participat al concurs de cartells del Peix de Roca i de la Fira d' Indians a Begur i en un concurs de pintura que organitzava la Caixa de Terrassa.
Sóc filla de l'artista Jordi Tormo, que ha participat oferint el seu talent per fer carroces, a colles com els Nassos o el Peix Fregit. Per a mi, sentir olor d'aiguarràs és tornar a l'infantesa, a reviure l'experiència màgica, de veure com el meu pare, transformava tot aquell poti-poti de color de la seva paleta, en bellesa.
Sempre m'ha agradat dibuixar , però amb els anys he descobert que la meva passió creativa, neix d'una necessitat quasi visceral d expressar-me, de poder treure de dins el que sento, de mostrar-me al món. A cops és un exercici terapèutic, ja que hi ha sentiments que embruten l'ànima i el fet de transformar-los en quelcom tangible, fa que surti de mi i m'allibera. Per això no em poso límits; ni a l'hora de triar el material, ni en quan a la temàtica, ni tampoc en l'estil. Més aviat m'agrada, proposar-me reptes difícils, a veure fins on puc arribar, per tant depen molt del estat d'ànim i del material que tingui a l'abast quan m'arriba l' impuls creatiu.
El retrat o pintura més realista, m'obliga a fixar-me en el detall, a ser més acurada a l'hora de treballar. En el colage pren protagonisme el material, les textures, la forma, la manera d'ordenar les peces en l'espai per representar idees, sentiments. En l'abstracció en canvi, la ment vaga lliure i s'enriqueix de la casualitat, de l'accident, busca el que dóna de sí el color, la forma, sense fer-se massa preguntes.
Però el més important és divertir-me, entrar en aquell estat on l'objecte i jo som un i el demés no existeix.