Radresa, Floreal. -FLOREAL-
Floreal, Pintures.
- Divendres, 03 Novembre 2017
Dimecres, 04 abril 2018
Perpinyà, 1946 - Palafrugell, 1997
Malgrat tota biografia sempre reservi sorpreses inesperades, girs feliços o dramàtics que ningú hauria pogut imaginar, hi ha començaments que de seguida hom intueix que hauran de marcar necessàriament el curs de la història que resta per escriure. El cas de Floreal (Perpinyà, 1946 - Palafrugell, 1996) podria resultar paradigmàtic: ell va ser un d’aquells nens nascuts a l’exili francès -com sabem, no sempre acollidor- i que mig per fortuna i mig per imperatiu familiar es va haver de formar en un ambient àvid de cultura i coneixement -cal enfortir la identitat a l’exili-, necessitat de reflexió política i diàleg en uns temps els de postguerra, no cal dir-ho, extremadament moguts.
De filiació llibertària per via materna, el Floreal de l’exili va aprendre ràpid el caràcter relatiu de les fronteres així com la multitud de perversions que s’amaguen rere tantes convencions aparentment inòqües; sense anar més lluny, va haver de conviure amb la idea perversa de saber-s’hi estranger a totes les seves cases amb l’excepció tardana del seu Palafrugell definitiu.
La resta de la biografia de Floreal, com dèiem, és un desenvolupament extremadament coherent de tot allò que el destí ja havia fixat com a irreversible: el nen de l’exili es va convertir, encara de forma involuntària, en un nòmada arrossegat pels pols d’una família dividida i, només després, va esdevenir l’artista que tornaria al seu país natal, a prop de les arrels paternes -els Radresa de Palafrugell- i maternes -els Isgleas de Sant Feliu de Guíxols-. Molt amic dels seus i polemitzador insaciable, va consagrar la resta de la seva existència a l’elevadíssima empresa de no trair-s’hi mai a ell mateix.
Eudald Camps, Crírtic d'art
Si en voleu saber més cliqueu aquí